Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i…
Augustin-Jean Fresnel

Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
principi de Huygens
Física
Principi segons el qual tot punt de l’espai al qual arriba una ona es converteix en un nou focus emissor d’ones secundàries, de manera que l’ona que va avançant és la resultant de les produïdes pels punts que ja ha sobrepassat.
Amb l’ajut d’aquest principi, Huygens proposà la teoria ondulatòria de la llum
mecànica de les matrius
Física
Forma de la mecànica quàntica desenvolupada per Heisenberg, consistent a associar una matriu a cada variable (o observable) física.
És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors
superfície d’ona
Física
Superfície formada pels punts en els quals l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció de propagació de la pertorbació ondulatòria, i en el cas que el medi sigui isòtrop, són superfícies esfèriques
Louis-Victor de Broglie
Física
Físic francès.
Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència de difracció…
Robert Hooke
Astronomia
Filosofia
Física
Físic, astrònom i filòsof anglès.
Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom
Étienne Louis Malus
Física
Físic francès.
Oficial de l’exèrcit napoleònic, dirigí la construcció de fortificacions militars a diverses ciutats europees El seu llibre Théorie de la double réfraction de la lumière dans les substances cristallines 1811 donà lloc al descobriment del fenomen de la polarització, ben descrit per l’autor, però mal interpretat a causa del seu desconeixement de la teoria ondulatòria de la llum
George Paget Thomson
George Paget Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès, fill de Joseph John Thomson.
Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937