Resultats de la cerca

L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es transformà…

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Estudià a la Universitat Tècnica de Delft 1977-86, i posteriorment collaborà a OMA amb Rem Koolhaas Els seus plantejaments urbans queden reflectits en conceptes com La Cultura de la Circumvallació o La Metròpolis de Pedaços, i també en el projecte d’habitatges per a Barcelona 1989, entre d’altres El 1992 s’associà amb Michiel Riedijk Geldrop, Holanda 1964, amb qui ha desenvolupat altres projectes residencials, com el conjunt d’habitatges Prinshoek de Sittard, Holanda 1992-95, els realitzats a Amsterdam —el conjunt habitacional de Borneo Sporenburg 1994-97 i la torre d’Apartaments IJ 1993-98—…

Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la docència per…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, fou el seu pare, un oficial de la marina retirat, qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué B Britten i aquesta trobada els portà a realitzar una obra comuna, la…

Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic…

Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…