Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
opalina
![](/sites/default/files/media/FOTO3/opalina_ranarum.jpg)
Opalina (Opalina ranarum)
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
opalina
Tecnologia
Vidre de color blavenc o blanc amb reflexos irisats, que imita l’òpal; és utilitzat per a revestiments i recobriments.
pastís
![](/sites/default/files/media/FOTO3/pastis_beguda.jpg)
El color del pastís abans de tallar-lo
Enologia
Licor aperitiu d’uns 45° alcohòlics, originari de Marsella i típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia
opalínids
Protistologia
Família de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels opalinins, que inclou l’opalina i espècies afins.
Els porífers fòssils
Les esponges es troben representades d’una manera irregular en el registre fòssil i, tot i que es coneixen des del Cambrià, on són més abundants és en els materials mesozoics L’exemplar de la fotografia, de Syphonia piriformis 83 mm de diàmetre màxim, pertany al grup dels litístides, que són les úniques esponges que poden preservar l’esquelet sencer després de mortes gràcies al fet que tenen les espícules soldades Ha estat trobat al Maastrichtià dels voltants de Santa Engràcia Pallars Jussà Jordi Vidal / UAB Les esponges o porífers són organismes pluricellulars sense teixits organitzats que,…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…
El concepte d'animal
La classificació dels éssers vius en cinc regnes és un intent d’ordenar amb les tècniques modernes d’estudi els diferents grups d’organismes i imaginar-ne les possibles relacions El concepte de mòners s’ha creat modernament per a reunir els bacteris, els cianòfits i els procloròfits Biopunt, original de L Margulis i KV Schwartz 1985 Històricament, hom ha agrupat els éssers vius en dos regnes, el regne animal i el regne vegetal, basant-se fonamentalment en diferències d’índole fisiològica, concretament en la capacitat autotròfia o incapacitat heterotròfia de sintetitzar matèria orgànica a…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…