Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
silanol
Química
Denominació genèrica dels composts que contenen el grup
en llurs molècules.
Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones
emfisema pulmonar
Patologia humana
Malaltia del pulmó caracteritzada per la destrucció dels alvèols pulmonars.
Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…
Carles I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (Carles I: 1341-64).
Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…
Club de Futbol Mollet Unió Esportiva
Futbol
Club de futbol de Mollet del Vallès.
Fundat el 1919, nasqué com a continuació del Mollet SC Durant els anys trenta jugà el Campionat de Catalunya de segona categoria La temporada 1953-54 ascendí a tercera divisió estatal, on competí quatre temporades fins a l’edició de 1957-58 Posteriorment tornà a categories territorials El 1993 es fusionà amb la UD Fliselina, originant el CF Mollet-Fliselina, i l’any 2000 amb l’Atlètic Zona Sud per crear l’actual CF Mollet UE Disposa d’equips en categories inferiors i escola de futbol de base Des del 1993 juga al camp municipal Germans Gonzalvo, construït en honor dels germans…
Criptococcosi
Patologia humana
La criptococcosi és una malaltia infecciosa crònica provocada per un fong denominat Cryptococcus neoformans , relativament freqüent al nostre medi, que afecta inicialment els pulmons i més endavant, en alguns casos, sobretot en persones immunodeprimides, el sistema nerviós central o d’altres òrgans El C neoformans es troba àmpliament difós al sòl i en els excrements dels coloms, on pot mantenir-se amb vida durant períodes prolongats El contagi es produeix per via respiratòria, en inhalar partícules microscòpiques de pols contaminades que, per exemple, des dels excrements dels coloms, poden…
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…
serra de Rocacorba
serra de Rocacorba
© Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Gironès, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector NW de la comarca, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.
És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…
Sistema immunitari en la vellesa
El sistema immunitari, per la seva banda, també disminueix en el seu funcionament d’una manera generalitzada amb l’edat I aquest fet té conseqüències diverses Per començar, a més edat la capacitat de resposta del sistema immunitari en la seva lluita contra eventuals infeccions serà menor, de manera que alteracions d’aquesta mena que en d’altres etapes de la vida es poden considerar banals, com ho és la grip, en la vellesa poden comportar complicacions imprevistes, que sovint ocasionen una mort prematura o un deteriorament apreciable en la qualitat de vida En aquest sentit, són prioritàries…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina