Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Louis-Constant Prévost
Geologia
Geòleg francès.
Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia
arc de les Antilles del Sud
Alineació orogènica submarina a l’Atlàntic sud.
Prolonga els relleus de la Terra del Foc en direcció est fins als relleus volcànics de les illes Sandwich del Sud, on —vorejant pel sud la fossa del Meteor 8 264 m— té lloc una inflexió de 180°, per a enllaçar, per les illes Orkney del Sud, amb els relleus plegats de la Terra de Graham, a l’Antàrtida
Cambrià
Geologia
Primer període i sistema en què es divideix el Paleozoic o era primària.
És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han permès la divisió…
teoria de la contracció
Geologia
Teoria orogènica formulada per Élie de Beaumont el 1829.
Suposa que la Terra es refreda a poc a poc i provoca, així, una disminució en el volum del nucli, al mateix temps que l’escorça, que és rígida, es contreu formant arruges Les modernes teories geològiques han reduït aquesta teoria a una anècdota històrica
fase assíntica
Geomorfologia
Fase orogènica usada per a separar el Cambrià del Precambrià.
L’edat roman incerta orogènia
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
paleogeografia
Geologia
Branca de la geologia que estudia les condicions geogràfiques de la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.
Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…