Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
hifomicrobials
Biologia
Ordre de la classe dels bacteris que es divideixen per gemmació o per divisió longitudinal.
Les cèllules són piriformes, esfèriques o ovalades, poden ésser aïllades i a vegades presenten flagellació perítrica Són gramnegatives, i hom no n'ha trobat cap forma d’anaerobiosi
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups…
orca

Orca
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis
, de la família dels delfínids, el més gros dels delfínids vivents (10 m de llargada màxima).
El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan…
Orcau

Vista del poble d’Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i les de la mà…
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
marsopa
Mastologia
Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids que pertanyen als gèneres Phocoena, Phocoenoides i Neophocoena.
La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La…
carbassera

Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…
Els artròpodes fòssils
L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil Exemplars fossilitzats de concostracis a dalt, procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya a baix, trobada a la Cabrua Pallars Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez Xavier Martínez Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna lacustre o a restes…
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina