Resultats de la cerca

Els palmons i les  palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la…

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…

Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…

Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o Sec fins als…

Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…

El simbolisme de l’aigua L’aigua és font de vida, i ha estat sovint molt relacionada amb nombrosos rituals, pagans i cristians A la fotografia, Eth Gresilhon, a prop del santuari d’Era Artiga de Lin Fototecacat - Montse Catalán L’aigua és un dels quatre elements primordials de la natura principi i fi de totes les coses, la protomatèria d’on sorgeix la vida Al bell mig del paradís terrenal hi ha una font de la qual brollen els quatre rius que reguen les quatre parts del món Com a font i origen de la vida, l’aigua ha format part del sagrat dels pobles i ha acumulat una munió de significats…