Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Silvestro di Ganassi dal Fontego
Música
Instrumentista, compositor i teòric italià.
El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…
madrigal espiritual
Música
Composició polifònica amb text italià de temàtica religiosa apareguda durant la segona meitat del segle XVI.
El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de procedència…
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…
teatre

Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…