Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
susceptibilitat magnètica
Física
Quocient entre la polarització magnètica P m i la intensitat de camp H
.
Hom la representa per χ m , o sia χ m = P m / H = μ 0 μ r -1 = μ-μ 0 La susceptibilitat magnètica és sempre molt petita negativa en els cossos diamagnètics i positiva en els paramagnètics, llevat dels cossos ferromagnètics, en què és molt elevada
Pierre Curie
Pierre Curie
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la susceptibilitat…
concentració
Tecnologia
Tractament del mineral tal com surt de la mina per destriar la mena de la ganga i enriquir, així, el mineral abans d’extreure’n el metall.
Els procediments més emprats flotació, concentració de taules estriades, etc es basen en les diferències de densitat, de mida o de forma de les partícules o dels terrossos a destriar Hom aplica també mètodes magnètics mitjançant l’acció d’electroimants que separen els materials paramagnètics dels que no ho són, i mètodes electroestàtics basats en l’acció d’un camp elèctric sobre les partícules susceptibles d’adquirir una càrrega superficial
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
superòxid
Química
Cadascun dels composts que contenen l’anió hiperòxid (O2 ) associat amb un metall fortament electropositiu.
Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals existeixen ions O 2 -…
praseodimi
Química
Element metàl·lic, de nombre atòmic 59, pertanyent a la família dels lantànids.
El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°C i bull a…
temperatura de Néel
Física
Temperatura a la qual els materials ferrimagnètics o antiferromagnètics esdevenen paramagnètics.
Aquest canvi s’esdevé quan els moments magnètics dels àtoms ordenats antiparallelament —és a dir, quan llur vector suma és zero— perden llur alineació