Resultats de la cerca

A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295 Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques El primer parlamentarisme Així, el mot anglès parliament es considera derivat del francès parlement , paraula…

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació 31 tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força 22 seguit del Partit Socialista 10 i de Podemos 6, que pateix un fort retrocés PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta Vox entra per primer cop a la cambra A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta 42, seguit del BNG, que triplica la representació 19, i dels socialistes 14 De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia…

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l’anterior legislatura A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats majoria absoluta que asseguren la continuïtat d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l’escissió del Bloque Nacionalista Galego BNG, encapçalada per l’històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons El BNG en perd un 6 La participació és del 63,7% Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit…

Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del…

Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació

De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…

Són legitimats el govern, els membres del congrés i del senat, els parlaments de les comunitats autònomes i el poble iniciativa popular

A l’Estat espanyol, tant en les Corts Generals com en els parlaments autonòmics el període natural de les legislatures és de quatre anys

La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa

La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas…