Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
impala

Exemplars d’impala a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, que ateny prop d’1 m d’alçada a la creu, de cos esvelt i elegant i amb banyes persistents en forma de lira, presents només en els mascles i formades per anells sortints.
El dors i els costats són de color bru rogenc, el ventre és blanc i les peüngles negres Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental i centromeridional
damà
Mastologia
Mamífer de la família dels procàvids.
Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda
extremitat
Anatomia animal
Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.
Els vertebrats tenen dos parells d’extremitats, un d’anterior o toràcic i un de posterior o pelvià En els peixos tenen forma d'aleta, de la qual sembla que deriven les extremitats caminadores dels vertebrats terrestres Les extremitats dels tetràpodes ja tenen les cintures relacionades amb la columna vertebral, i en tots ells són constituïdes segons un mateix patró general Tant si és anterior com posterior, una extremitat consta d’una part adherida a la cintura i formada per un sol os llarg, l' húmer o el fèmur , un segon segment, amb dos ossos, el radi i el cúbit , o bé la tíbia i el …
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…
notungulats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels placentaris que tenien la regió parietal del crani dilatada, dentició completa i peüngles.
Eren herbívors i habitaven a l’Amèrica del Sud durant el Terciari
unguiculat
Mastologia
Dit del mamífer que té els caps dels dits recoberts d’ungla, en contraposició als ungulats, que són proveïts de peüngles.
Són unguiculats els mamífers de marxa plantígrada i digitígrada
proboscidis

Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.
Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes…
Sant Pere de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Al cantó de llevant del terme municipal de Pinell, dins una orografia oberta i tot davallant vers la conca del Segre —a poca distància d’aquest indret i des d’on s’hi pot accedir, tocant al pont del “Pelotillo” al punt quilomètric 75 de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell—, hi ha el castell de Madrona i l’antiga parròquia de Sant Pere, la qual domina des d’un morrot de la serralada les dues valls, la del torrent de Sangrà i la de la riera de Pinell Mapa 329M781 Situació 31TCG625478 Per arribar-hi cal agafar…
Les ascomicètides (III): plectomicets
Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…
Els ambients rics en fongs veritables
Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…