Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria Ha collaborat amb Miró i Tàpies Fa recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorpora a la tapisseria Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA Professor 1970 a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del Neolítico Sirio-…

La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…

El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…

Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la…

El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…

Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va ocupant, a més de l’àmbit…