Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
gemmail
Art
Variant del vitrall consistent en la juxtaposició, sotmesa posteriorment a un tipus especial de cocció, de vidres de diferents formes, colors i gruixus.
Tècnica creada els anys vint per Jean Crotti, ha estat perfeccionada per Roland i Roger MalherbeNavarre G Rouault, P Picasso, G Braque, J Villon i J Cocteau, entre altres artistes, en feren cartons
radiogoniometria
Electrònica i informàtica
Mètode per a determinar la direcció i la posició d’un emissor de ràdio.
Ha estat molt utilitzada en navegació aèria i marítima en casos de poca visibilitat, bé que cada cop és més corrent l’ús del radar La radiogoniometria fou ideada per ABlondel 1901 i perfeccionada per Ferrié, Bellini i altres
Benjamin Franklin
Música
Polític, filòsof i científic nord-americà.
Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda
Jaume Gener
Història
Lul·lista.
Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium , veritable summa lulliana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important Ars metaphysicalis , 1506, acabada a València amb la cooperació intellectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lullistes de…
orticó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge basat en l’iconoscopi però, a diferència d’aquest, el feix electrònic té una velocitat petita a fi d’evitar l’emissió secundària.
Fou ideat per HIams i ARose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paralleles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa collectora dels electrons no capturats pel mosaic L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l' orticó d’imatge o superorticó , versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum,…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…
deriva dels continents

Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats…
magnetòfon
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons.
Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que anomenaren…
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació perfecta…
Catral
Catral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana al·luvial del delta del Segura.
El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo El 94% del territori és conreat El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina