Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Antoni Font Sebastià

Antoni Font Sebastià
Museu Colet
Halterofília
Aixecador, entrenador i jutge.
Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM
Anabel Sánchez Moreno
Culturisme
Practicant de fisioculturisme.
S’inicià en la pràctica de l’halterofília al Club Peses Terrassa El 2001 es proclamà campiona de Catalunya de fisioculturisme
Alfonso Jiménez Arévalo
Halterofília
Aixecador.
Competí representant el Club de Peses Terrassa Ostentà setze rècords d’Espanya i de Catalunya d’halterofília Es proclamà campió d’Espanya 1986 i de Catalunya 1986 Formà part de la selecció catalana d’halterofília Abandonà l’alta competició i es dedicà a entrenar joves aixecadors
Emili Geronès Termes

Emili Geronès Termes
Museu Colet
Futbol
Futbolista i aixecador.
Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió
Club de Lluita Olímpicala Mina

El lluitador Òscar Parra (de vermell), del Club de Lluita Olímpica la Mina, durant el mundial universitari 2010
Club de Lluita Olímpica la Mina
Altres esports de combat
Club de lluita de Sant Adrià de Besòs.
Fundat el 2001, promou la lluita entre el jovent com a mitjà de transmissió de valors socioeducatius Inclòs dins el pla de transformació del barri de la Mina, és un referent en la integració i la cohesió social del barri Participa en competicions d’àmbit català i estatal i, en alguns casos, els lluitadors han competit en torneigs internacionals Divuit lluitadors foren campions d’Espanya en diferents categories i especialitats, entre els quals destaquen Juan Carlos Ramos, Tamerlan Gobaev, Francisco León, Víctor i Raúl Ferrándiz, Óscar Parra, Manel García, Zviad Svanidze, Carlos Domínguez o…
Déborah Aguilar Cabello
Halterofília
Halterofilista.
La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El mateix any participà en el Campionat d’Espanya per federacions i en la Copa de la Reina, en…
Poblats talaiòtics menorquins
Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…
Valoració de les necessitats energètiques
Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB , és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior, ja que el…
Testimonis sobre la Barcelona del 1939
L’1 d’abril de 1939 s’acabava oficialment la Guerra Civil espanyola, tot i que la pau real havia de tardar encara uns anys llargs El nou règim es legitimava en la seva victòria militar, desitjada per molts, temuda per altres i acceptada amb més o menys resignació per la immensa majoria, tipa de violències, de morts, de gana i d’inseguretat La guerra s’havia acabat, però deixava al darrere un saldo feixuc de destruccions materials i de vides humanes perdudes Aquest desastre havia d’influir durament damunt de la societat durant els anys següents JM Fontana, cap provincial de FET y de las JONS…
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…