Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Anton Pevsner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor d’origen rus, naturalitzat francès.
Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la…
Nikolaus Pevsner
Història
Art
Historiador de l’art.
D’origen alemany, es naturalitzà britànic arran del nazisme S'especialitzà en arquitectura i disseny Outline of European Architecture 1942, Pioneers of Modern Design 1949, The Sources of Modern Architecture and Design 1968 En els seus escrits sobre l’arquitectura moderna, manifestà la forta influència dels teòrics anglesos sobre els arquitectes de l’època i la difusió de les seves idees en el continent europeu, així com l’origen del Modernisme a la Gran Bretanya, i subratllà, alhora, la inviabilitat d’aquestes idees enfront de la indústria i la producció a gran escala Dirigí la Pelican…
constructivisme
Art
Moviment plàstic internacional dins l’art abstracte, contemporani del suprematisme de Malevič i del no-objectivisme de Rodčenko.
Iniciat 1914 per Vladimir Tatlin Monument a la III Internacional, 1920, formulat pels germans Naum Gabo i Anton Pevsner en el Manifest realista 1920 a Moscou, i plasmat en llur obra escultòrica, constitueix una recerca dels plens i dels buits per mitjà de línies i de plans travats dins l’espai En el camp de l’arquitectura sobresurten els projectes d’El Lisickij i de Marcel Breuer Aquest moviment inclou també el neoconstructivisme de les tendències geomètriques les construccions decoratives de Torres-García, 1934 i cinètiques Vasarély, 1944
Naum Gabo
Escultura
Escultor rus, naturalitzat nord-americà (1952).
El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el tema és un motiu per a la…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…
Vladimir Tatlin
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor rus.
Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans Pevsner…
Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Alfaro i Hernández
© Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua
Escultura
Escultor.
Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el Grup…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…
Les cases dels consells municipals i la Generalitat
Art gòtic
Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…