Resultats de la cerca

Membre de l’Aeroclub de Sabadell, el 1953 guanyà la Volta Aèria a Catalunya organitzada pel seu club El mateix any passà a ser soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i guanyà les dues primeres edicions oficials de la mateixa competició, amb la seva esposa Núria Centellas de copilot 1955, 1956 Donà una volta a Europa, passant per França, Itàlia, Àustria i Alemanya 1954, i guanyà el ralli organitzat en la inauguració de l’aeròdrom de Suquets 1955 A la meitat dels anys cinquanta també baté el rècord estatal d’altura per a avionetes de turisme en superar els 4000 m Fins a la dècada de 1970…

El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina Coneguda per les seves posicions independentistes, ha publicat Córrer per ser lliure 2015 Protagonitzà el documental Home to Home 2016, sobre el seu repte d’enllaçar corrent dues travesses de muntanya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, un objectiu que havia assolit en 25 hores i 52…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats També treballà per a Ràdio Barcelona i després per a Radio Peninsular escrivint guions, adaptacions de contes i realitzant espais com ara "Panoramas de Cataluña" Fou un entusiasta del…

Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Marxà a l’exili i en tornà el 1941 Estudià dret i fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer Participà en la Comissió Abat Oliba Collaborador d' Ariel , i, com a crític cinematogràfic, de Fotogramas i Jano , ha fet programes en català per a la ràdio i la televisió Escriví nombroses lletres per al grup Nova Cançó Estrenà la comèdia La innocència jeu al sofà 1967 i ha publicat les novelles Un gran cotxe negre 1968 i Tren de matinada 1968, de crítica social També ha escrit el llibret de l’òpera Amunt de Joan Altisent

De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva participació en diverses edicions dels Salons d’Octubre Durant aquests anys…

Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Marxà a l’exili i en tornà el 1941 Estudià dret i fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer Participà en la Comissió Abat Oliba Collaborador d’“Ariel”, i, com a crític cinematogràfic, de “Fotogramas” i “Jano”, feu programes en català per a la ràdio i la televisió Escriví nombroses lletres per al grup de la Nova Cançó Estrenà la comèdia La innocència jeu al sofà 1967 i publicà les novelles Un gran cotxe negre 1968 i Tren de matinada 1968, de crítica social També va escriure el llibret de l’òpera Amunt de Joan Altisent

Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…

Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985, Premi Nacional…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle i el…