Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als…

Dins la família de les cítares, hom distingeix entre les cítares de bastó i les cítares amb post Les primeres, formades per una corda tesada entre els dos extrems d’un bastó arquejat, són les més primitives i comprenen els diferents tipus de bastons musicals Les cítares amb post es caracteritzen pel fet de tenir un nombre variable de cordes tesades sobre una post de diferents formes, entre les quals hom distingeix les cítares amb diapasó cítara de concert, sense diapasó címbal, saltiris pinçat i percudit i de tecla, en les quals l’executant produeix el so indirectament tot…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb…

De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…

N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…

Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta