Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Conferència de les Regions Pirinenques
Conferència promoguda per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i per la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, celebrada a Jaca i Auloron pel juny del 1982.
Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant i del capità…
gos de muntanya dels Pirineus

Gos de muntanya dels Pirineus
© Institut Pirinenc del gos de muntanya dels Pirineus
Mastologia
Raça de gos de guarda i defensa, de talla gran (65-80 cm a la creu) i pes important (45-70 kg), força semblant, doncs, al mastí dels Pirineus, però de pelatge totalment blanc.
Procedeix probablement de la regió de l’Arieja entre l’Alta Cerdanya i el Principat d’Andorra des d’on s’establí, posteriorment, en diferents zones pirinenques
Anna Maria Cauwet-Marc
Botànica
Botànica i cariòloga.
Estudiosa de la sistemàtica i la cariologia de les umbellíferes, principalment de les pirinenques, dirigeix, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més…
Antoni Navarro i Grauger

Antoni Navarro i Grauger
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…
,
Salvador Armet i Ricart

Salvador Armet i Ricart
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Publicà monografies d’història i de geografia sobre comarques pirinenques Monografia de les Valls d’Andorra , 1905 Sobre música escriví, entre altres obres, un Estudi sobre el cant pla o gregorià 1883
Club Català
Política
Entitat política nacionalista, fundada a Barcelona el 1933 com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat
morlà
Numismàtica i sigil·lografia
Diner de billó encunyat a la seca de Morlàs o Morlasas, castell prop de Pau, a Bearn.
Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina