Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sarna
Fitopatologia
Denominació que inclou malalties de les plantes que tenen en comú alteracions de l’escorça.
És aplicat principalment a les malalties de tubercles de patata, com la sarna ordinària o actinomicosi, produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies La sarna pulverulenta produïda pel fong ficomicet Spongospora subterranea, la sarna verrucosa produïda pel fong ficomicet Synchytrium endobioticum i la sarna platejada produïda pel fong demaciaci Spondilocladium atrovirens
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
Nellie Melba
Música
Soprano australiana.
Una de les sopranos més destacades del final del segle XIX i principi del XX, assolí una gran fama internacional, especialment a Anglaterra Inicià els seus estudis de cant a París, amb M Marchesi Començà actuant en concerts a Melbourne i debutà en el camp de l’òpera a Brusselles, el 1887, com a Gilda Al llarg de la mateixa temporada, també al Théâtre de la Monnaie, interpretà altres papers, entre els quals els de Lucia, Lakmé o Violetta La seva carrera la portà a París, Milà, Chicago, Melbourne, Nova York i, sobretot, a Londres, on es convertí en una autèntica institució El Covent Garden fou…
Juan Manuel Fangio
Mercedes anomenat La sageta platejada i amb el qual Juan Manuel Fangio va guanyar diversos campionats del món
© X. Pintanel
Automobilisme
Automobilista argentí.
Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
Zoologia 2019
Zoologia
Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en aquesta zona…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…