Resultats de la cerca

En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…

El pollen de les fanerògames i les espores de les criptògames formen part del grup de microfòssils orgànics caracteritzats per la seva bona conservació en el sediment, gràcies a la resistència de la seva paret, en part formada per esporopollenina Una altra característica que els és comuna són les seves petites dimensions i la possibilitat d’ésser transportats pel vent a grans distàncies abans de sedimentar-se, cosa que permet que tinguin una àmplia dispersió És important el fet que posseeixen una estructura i una escultura externa característiques, ja que això permet d’atribuir-los a…

En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…

El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens

Representa un conjunt d’esporangis microsporangis reunits, els sacs pollínics , habitualment en nombre de quatre, agrupats en dues teques, unides entre elles i amb el filament per un connectiu Pot inserir-se el filament per la base basifixa o pel dors dorsifixa en aquest darrer cas pot ésser oscillant versàtil Un cop format el pollen, un teixit mecànic endoteci en provoca la dehiscència, sigui per una fissura longitudinal a cada sac pollínic dehiscència longitudinal, sigui per un trau curt dehiscència poral

La presència de pollen madur en tètrades és característica d’algunes famílies, com la de les ericàcies i la de les juncàcies

Els casos més freqüents de simpollinisme són les tètrades i els pollinis

La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…

L’autogàmia mena a l’homozigosi En les plantes fanerògames en què es dóna l’autogàmia, els gàmetes masculins que fecunden els gàmetes femenins del pistil d’una flor poden procedir de pollen d’aquesta mateixa flor autogàmia estricta o de pollen d’una altra flor de la mateixa planta gitonogàmia si el pollen procedeix d’una altra planta, que és el fenomen oposat a l’autogàmia, hom parla d' allogàmia En els animals és poc freqüent, puix que en general cal una fecundació encreuada que comporti un intercanvi gènic La presenten algunes espècies de gastròpodes i, especialment, alguns nematodes