Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
polarímetre

Esquema bàsic d’un polarímetre
© Fototeca.cat
Física
Química
Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.
Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En…
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la…
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria…
David Brewster
Física
Físic escocès.
Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° per sota…
polarització

fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…
analitzador
Física
En un polarímetre
, prisma de Nicol o altre sistema òptic (turmalina, pel·lícula polaroide, etc) que rep la llum que li envia el polaritzador.
polaritzador
Física
En un polarímetre, prisma de Nicol o altre sistema òptic (turmalina, pel·lícula polaroide, etc) que produeix llum polaritzada i l’envia a l’analitzador
.
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…