Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Dues luxoses vil·les de Bàrcino i Gerunda decoren les seves sales amb grans mosaics policroms
Dues luxoses villes de Bàrcino i Gerunda Bell-lloc del Pla decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350
Teresa Vilarrúbias i Perarnau
Pintura
Pintora.
De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho feu el 1947 Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona, i exposà a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa Es dedicà sobretot a la figura, i feu també vitralls policroms
Volubilis
Pierre Metivier (CC BY-NC 2.0)
Ciutat antiga
Ciutat antiga de la província romana de la Mauritània Tingitana, corresponent a l’actual Walīlī, al Marroc.
Rebé de l’emperador Claudi el privilegi de la ciutadania romana 44 dC Durant el segle III tingué un gran desenvolupament De les seves restes es destaca el fòrum, amb un arc de triomf en honor de Caracalla 217 dC Són importants també les termes, un capitoli i els mosaics policroms de les cases, exposats al museu local
Jordi Bonet i Godó
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista i dibuixant.
És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec 1961, i a la facultat de ciències de Quebec 1962, i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms Homenatge a Gaudí 1963 Ha estat influït per Picasso i, en la seva època surrealista, per Dalí i per Gaudí Des del 1954 residí a Mont-real
Alfons Carbonell
Arquitectura
Arquitecte, actiu del 1620 al 1660.
Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis 1654 d’El Escorial El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid 1633 i del convent de les dominicanes de Loeches 1635-38 Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid 1624, avui desapareguts
Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu de l’arca de…
Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Puebla, Mèxic.
És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…
enteixinat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de…
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…
Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la…