Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
endopolímer
Bioquímica
Biopolímer que s’acumula a l’interior del citoplasma de la cèl·lula que el produeix.
Entre els més coneguts hi ha el glucogen, el midó, els poli-ß-hidroxialcanoats plàstics biodegradables, els polisulfurs dels bacteris fototròfics del sofre, els polifosfats grànuls metacromàtics, o volutina
tiocianat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents que es fonen a 149°C i es descomponen a 170°C.
És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc
hidrogenosulfur d’amoni
Química
Sòlid blanc, dit també sulfhidrat amònic, que es descompon fàcilment a la temperatura ambient, en NH3 i H2S.
Molt soluble en aigua, dóna solucions incolores que s’engrogueixen ràpidament És obtingut combinant directament NH 3 i H 2 S gasosos a 0°C i és emprat com a reactiu analític Les seves solucions dissolen sofre i donen solucions de polisulfurs d’amoni NH 4 2 S x , de color vermellós
adhesiu inorgànic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies inorgàniques.
Els més utilitzats són els silicats sòdics, interessants per llur baix preu Els més alcalins tenen poder mullant elevat i baixa viscositat els més rics en sílice s’assequen més ràpidament i donen juntures menys sensibles a l’aigua Són molt utilitzats per al cartó i fusta Són també inorgànics els ciments de polisulfurs, utilitzats per a construccions anticorrosives, i nombrosos altres ciments i massilles que es preparen amb ingredients diversos tals com fosfats, silicats, guix, litargiri, òxid de ferro, òxid d’alumni, etc
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2S n , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o…
adhesiu sintètic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de materials sintètics.
Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació sense deixar…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…