Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
polsador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics.
Hom l’anomena també botó polsador i és emprat en nombrosos casos per a posar en funcionament un aparell o una màquina, per a parar-los, per a fer un comandament a distància, etc Pot actuar directament o bé mitjançant un aparell auxiliar, com ara un relé, un contactor, etc
polsador de trama
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers automàtics que controla per mitjans mecànics, elèctrics, fotoelèctrics o electrònics la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla o de llançadora.
timbre

Timbre elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana en forma de casquet esfèric metàl·lic i un martellet que, accionat manualment, elèctricament, etc, la colpeix.
Actualment els timbres solen ésser elèctrics i el seu martellet, mogut mitjançant un electroimant martell electromagnètic , és accionat amb un polsador
combinació
Música
En l’orgue, resultat que ofereix un mecanisme que, governant un sistema mecànic, pneumàtic, elèctric o electrònic, facilita a l’organista els canvis en la registració.
Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes…
contactor

Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància,…
ascensor

Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
dispositiu d’home mort
Transports
Dispositiu de seguretat ferroviària que produeix l’aplicació de tots els frens del tren en el moment en què el maquinista no es troba en condicions de prémer el polsador de vigilància automàtica amb la freqüència prevista.
teler

Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…