Resultats de la cerca

Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels s X i XI Al s XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes

Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així…

Apareix en la documentació catalana de la segona meitat del s XI, referit al mancús que pesa l’argenç, és a dir el de 14 l’unça de pes 1,92 g, que corresponia als mancusos anomenats bilingües

Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec

Els acidímetres consisteixen generalment en un simple tub, graduat específicament en funció de l’àcid a determinar La graduació és tal que permet de fer una volumetria sense cap altre aparell i, amb la solució alcalina i l’indicador adequats, d’obtenir per lectura directa, sense càlculs, la concentració ponderal de l’àcid

Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’espècie més…

Pot ésser passatger o persistent Pot ésser constitucional o adquirit com a consequència de manca d’aportació alimentària ambiental manca d’ingestió per motius mentals anorèxia nerviosa malalties que dificulten la digestió o l’absorció malalties cròniques infeccioses i canceroses malalties del metabolisme diabetis malalties endocrines hipertiroïdisme, insuficiència hipofisària o suprarenal El signe més directe de l’amagriment és el dèficit ponderal manca de pes, però aquest és de difícil valoració objectiva, ja que, dintre certs límits, aquesta valoració del pes és condicionada…

Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran quantitat d’…