Resultats de la cerca

Fill d’Elisabet de Courtenay i de Pere, fill de Lluís VI de França, es casà amb Violant, germana de l’emperador llatí Balduí El 1216 fou elegit per al tron de Constantinoble, però, presoner del dèspota de l’Epir, mai no arribà a possessionar-se de la seva dignitat, que ostentaren, posteriorment, els seus fills Robert 1219-28 i Balduí II 1221-61

Fill de Ponç Descatllar i de Móra Monjo i abat de Ripoll 1383-1408, designat per Urbà VI 1383-84, no es pogué possessionar de l’abadia fins a la mort de Pere III 1387, que, el 1386, l’havia lliurada a Pere Batet Durant el seu abadiat hom acabà de construir el claustre de Ripoll Es passà al partit de Benet XIII, el qual, a la mort del cardenal Jaume d’Aragó 1396, el nomenà administrador perpetu de Montserrat Promogut 1408 a la seu episcopal d’Elna, el mateix any fou traslladat a la de Girona Tanmateix, no residí a les seves diòcesis, sinó que el papa el retingué sempre al seu…

El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya El 1652 fou nomenat canceller de Catalunya i president de la Congregació Claustral Tarraconense el 1654 fou elegit per a l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se'n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà les constitucions sinodals del priorat de Meià, compilà les Constitucions noves de la Congregació…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a…

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “esglesiola” “…

Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants,…

Des del s X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del s XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en presència del…

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes…

Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra

La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…