Santa Magdalena del Vilar (Lladurs)

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda. El 5 de febrer de 1094, “Ugo, femina”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria (“ecclesiam cognomine Sancta Maria”), amb les seves sagreres. Tots aquests béns eren “in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ipsum Vilarem de Barino”. L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “esglesiola” (“ecclesiola Sancta Maria que est in ipso Vilare praefato”), tot demanant que hi “faciant cantare cannonici Sancte Marie sicut fuit cantata usque modo”. No tenim cap dubte d’identificar aquesta església amb Santa Magdalena del Vilar, atès que les referències documentals són ben clares. Hom podria pensar que posteriorment canvià la seva advocació per l’actual de santa Magdalena; emperò, som del parer que ja al segle XI n’era titular santa Maria Magdalena. D’altra banda, val a dir que aquesta donació a Santa Maria de Solsona tal vegada significà el primer pas en el procés que en el decurs del segle XII portà la canònica solsonina a possessionar-se de totes les esglésies de Timoneda, inclosa la parroquial, gràcies a donacions reiterades (vegeu Santa Eulàlia de Timoneda). Si alguna vegada tingué la categoria d’annexa de la parroquial, l’havia ja perduda a les acaballes del segle XVIII, car no figura a la relació d’esglésies donada per Costa i Bafarull. D’altra banda, el més versemblant és que fos durant aquesta mateixa centúria (figura l’any 1738 a la portalada) que la seva estructura romànica fou transformada del tot. L’any 1855, el rector de Timoneda indicava que era una de les dues esglésies que hi havia dins el terme parroquial obertes al culte públic, a més de la de Santa Eulàlia.