Resultats de la cerca

D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…

Bé que cal situar la seva producció dins els corrents postmodernistes, per les seves recerques de llenguatge anticipa poc o molt l’ultraisme La seva poesia és altament emotiva i sensible, i té dos temes fonamentals la vida provinciana i l’amor en tota la seva dimensió Els tres reculls de poemes que constitueixen la seva producció — La sangre devota 1916, Zozobra 1919, El son del corazón pòstum, 1932 són un precedent de la poesia contemporània

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…

Llicenciat en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha traduït a l’espanyol autors cabdals de les lletres anglosaxones contemporànies com David Foster Wallace, George Saunders, JM Coetzee, Michael Chabon o Chuck Palahniuk, i la seva pròpia narrativa pot ser considerada com un pont respecte a les tendències postmodernistes i renovadores d’aquests Debutà com a escriptor el 2001 amb un volum de cinc relats, Risas enlatadas , i tornà a la narrativa breu el 2005, amb Los ríos perdidos de Londres , i el 2010, amb Suomenlinna També és autor de les novelles El dios reflectante 2003,…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com el Faianç…

Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…

Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran…