Resultats de la cerca

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 58 kg 2003 Assolí la tercera posició en els campionats estatals per federacions formant part de la selecció catalana 1999 Es proclamà campiona de Catalunya en sis ocasions 1999-2004 i fou subcampiona de la Lliga Catalana en unes altres cinc 1994-98 El 2003 guanyà el Campionat Internacional Silver Dragon a Cardiff en la categoria de 58 kg També s’adjudicà tres edicions del Trofeu Cèlia Peña Entre el 1998 i el 2004 baté més de quaranta rècords de Catalunya en les…

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 69 kg 2003 Fou tercera en els campionats estatals per federacions amb la selecció catalana 1999 En la Lliga Catalana fou campiona 1992-97, subcampiona 1999-2004 i tercera 1998 Entre els anys 1992 i 2005 baté més de seixanta rècords de Catalunya en diferents categories d’entre 48 i 69 kg El 2005 s’acomiadà de l’alta competició

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau  com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi i…

Fou editada per una cooperativa de llicenciats en Educació Física formada per Paco Seirullo, que en fou director, Antonio Sánchez, Josep M Povill i Rafael Martín, amb la intenció d’oferir formació continuada als professionals de l’educació física Oferia articles originals i traduccions de revistes estrangeres De periodicitat bimestral, el 1994 passà a mans d’una editorial de la Corunya És accessible en versió digital

D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni frare…

Situació i presentació El Llobregat fa de partió, a ponent i a migdia, amb el municipi d’Esparreguera, des del torrent de Sant Salvador, a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins al roc de la Mona, a migdia, on coincideix també amb el terme d’Abrera el límit meridional prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones i pel torrent de Sant Jaume, a llevant, confronta amb Viladecavalls Resten a la dreta del torrent les partides de Mas Soler, de la quadra del Pou, de les Saborides i de la Vinya Vella fins a la capella de Sant…

Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…

El cicle de Nadal El Nadal, festa cabdal en els països de cultura cristiana ha generat un ric patrimoni de representacions Hi ha una voluntat, en la representació popular de la narració del naixement de Crist, de voler apropar-la a la realitat més propera de cada indret, de cada cultura La universalitat de la festa no exclou la diversitat de formes de representació local, al contrari, en surt reforçada La visió popular del Nadal ultrapassa els límits de l’estricta narració evangèlica per incorporar temes procedents dels evangelis apòcrifs i altres tradicions cristianes o, simplement, motius i…