Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pròfug | pròfuga
Dret militar
Dit del mosso que, en ésser cridat a files, no s’hi presenta.
Fins a l’abolició del servei militar obligatori l’any 2001 la declaració de pròfug era feta per mitjà d’un expedient instruït per l’ajuntament al qual pertanyia el mosso i resolt per les juntes de classificació i revisió, expedient que calia renovar a cada nova lleva
Mateu Lluís
Historiografia
Historiador i magistrat.
Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967
Pere Guilanyà i Roure
Literatura catalana
Poeta.
Se n'anà a França com a pròfug militar, i després estigué uns quants anys a Buenos Aires Participà en les activitats dels catalans emigrats La seva poesia és influïda per Ventura Gassol i per la tradició popular Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París, 1943 i Odes París, 1945
Pere Guilanyà i Roure
Literatura catalana
Poeta.
Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…
Isidre Roca i Amat
Literatura catalana
Escriptor.
El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres…
Juan Manuel Molina Mateo
Història
Anarquista, conegut amb el pseudònim de Juanel.
Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de “Mujeres Libres” El 1924 s’exilià a França, on fou el secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola 1926 i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927 Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad” De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT “política” Retornà…
reclamació
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Citació d’un pròfug o d’un rebel feta per l’autoritat.
reclamar
Dret processal
Demanar o citar, el jutge o l’autoritat (un pròfug, un rebel, un reu o una causa).
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…