Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
prerrogativa
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat o una persona.
prerrogativa
Política
Facultat important o privativa d’alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders.
immunitat parlamentària
Política
Dret
Dret constitucional
Prerrogativa dels membres d’una cambra legislativa segons la qual no poden ésser detinguts (si no és en acte de delicte flagrant) ni inculpats ni processats sense una autorització prèvia (concessió del suplicatori) de la cambra respectiva.
La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i jutjar llurs…
distinció
Prerrogativa, honor, etc, concedit a algú per recompensar el mèrit.
Luxemburg 2010
Estat
La singularitat del sistema polític luxemburguès, que en ple segle XXI encara reserva la prerrogativa de sanció legislativa a la monarquia, representada pel Gran Duc de Luxemburg, sembla que arriba a la seva fi La negativa del Gran Duc a sancionar i promulgar la llei de despenalització de l’eutanàsia, que es va votar al Parlament, va fer que, el 2 de desembre, el primer ministre Jean-Claude Juncker anunciés la propera reforma de la constitució per posar fi al penúltim vestigi medieval de la política europea
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia