Resultats de la cerca

S'encenien durant els tres primers salms de matines i presidien tot el res, en record, sembla, de l’estel de Nadal

Estava format per tres consellers que presidien per torn i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apellació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva

Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365

Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16,…

Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els…

Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es confongué…

A la caiguda de la monarquia s V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l' imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt…

El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011 Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al costat de la…

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…

El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del s XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen aristocràtic…