El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011. Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella. L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al costat de la font de l’esmentada vila. Es tracta de la referència més antiga a la parròquia i església de Vilabella. Era sufragània de Vilabella l’església de Sant Jaume de Bràfim i així consta ja en la relació de dècimes dels anys 1279 i 1280. Aquesta dependència es prolongà fins el 1660. L’església parroquial de Vilabella, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
La primera pedra del temple actual es posà el 22 de gener de 1857 i fou beneït el 8 de juny de 1862. L’altar major, segons l’inventari del 1925, fou construït el 1862 i daurat el 1867. Aquest altar i molts d’altres que presidien l’església foren destruïts el 1936. Resta en el nucli antic del poble l’església parroquial anterior, gòtica, dita església vella de Santa Maria, tancada al culte des del final del segle passat.