Resultats de la cerca

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…

Filla d’Icari, germà de Tíndar, i de la nàiada Peribea La seva llegenda és coneguda, sobretot, a través de l' Odissea homèrica En absentar-se Ulisses a la guerra de Troia, Penèlope administra la casa i té cura del seu fill Telèmac Durant vint anys espera el retorn de l’espòs, fins que, acorralada pels pretendents, que s’han emparat del palau i dilapiden els béns i la fortuna d’Ulisses, promet que es casarà amb un d’ells quan acabi de teixir el sudari del vell rei Laertes, el seu sogre Mentre, de dia, teixeix el sudari, de nit desfà tot el que ha fet, i així l’obra resta…

Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria

Fou voluntari en la guerra contra Napoleó i funcionari a Berlín Com a poeta romàntic desenvolupà els temes de l’amor, la pàtria i l’enyorament Escriví obres de teatre Die Freier, 'Els pretendents’, 1833 i novelles Das Marmorbild, 'L’estàtua de marbre’, 1818

Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats

Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917

Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’…

Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat de la de Parma, que depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de casa de Borbó o casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França Dinastia dels Borbó de la casa reial de França D’aquesta…

Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l…