Resultats de la cerca

L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay Antoine de…

Era fill del cap de la branca dels comtes de Lovaina sortida del casal dels comtes d’Hainaut La línia primogènita s’extingí el 1406, i la successió passà als Borgonya

Casada 1097 amb Nicèfor Brienne, intrigà, sostinguda per la seva mare, prop d’Aleix I contra el seu germà Joan Lluny de la cort, visqué voltada d’un cercle d’erudits, gramàtics i monjos És autora de l' Alexíada , obra històrica del període del 1069 al 1118, que completa i continua la del seu marit Malgrat la tendència panegirista a favor d’Aleix I, és la font més important per al coneixement de la història bizantina d’aquest període, inclosos els episodis de la primera croada, puix que, ultra ésser testimoni de certs fets, recollí altres testimoniatges orals i utilitzà documents dels arxius…

El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional de Castella la…

La línia troncal, principal o primogènita és l’originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits La línia secundària és la formada per un fill secundogènit de l’estirp o per un secundogènit de la línia troncal

Lluità contra els Hohenstaufen i al costat dels Anjou, amb els quals emparentaren Té per genearca el normand Turgisio , company 1045 de Robert d’Hauteville, comte de Pulla-Calàbria, que li donà la senyoria de Sanseverino, a Salern, i germà d’Angerio, genearca dels Filangieri Els seus descendents, per raó del feu, es cognomenaren Sanseverino El seu quadrinet Tommaso I Sanseverino heretà, de la seva àvia, el comtat de Marsico i fou pare de Ruggiero II Sanseverino , que el succeí i tingué per segona muller Teodora d’Aquino, germana de sant Tomàs Foren pares de Tommaso II Sanseverino , comte de…

Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae

Primogènita d’Arcadi, governà com a regent 414-416 del seu germà Teodosi II, a la mort del qual compartí el poder amb el senador Marcià, amb qui es casà De vida ascètica, contribuí amb el papa Lleó I al triomf de l’ortodòxia calcedoniana concili de Calcedònia  La seva festa se celebra el 10 de setembre

El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV…