Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Principia mathematica, logicisme (Russell i Whitehead)
Principia mathematica , logicisme Russell i Whitehead
Isaac Newton escriu Philosophiae naturalis principia mathematica
Isaac Newton exposa el seu sistema de la mecànica teòrica segons les lleis de gravetat i de l’efecte de l’atracció a Philosophiae naturalis principia mathematica
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
Giovanni Bona
Literatura
Cristianisme
Cistercenc, cardenal (1660) i escriptor liturgista.
Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673
Gabrielle Émille Le Tonnelier de Breteuil

Gabrielle Émille Le Tonnelier de Breteuil
Literatura francesa
Escriptora francesa, marquesa de Châtelet.
D’àmplia cultura literària i científica, fou amant de Voltaire, per qui abandonà la família Entre les seves obres destaquen Traité sur le bonheur i Institutions de physique 1740 Traduí al francès els Principia de Newton
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
Frank Plumpton Ramsey
Filosofia
Filòsof anglès.
La majoria dels seus treballs són recollits en el volum pòstum The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays 1931 Seguidor en part de Wittgenstein, proposà algunes modificacions als Principia Mathematica de Russell i Whitehead, especialment pel que fa a les funcions i a la teoria dels tipus Formulà també una teoria sobre les proposicions causals i mostrà la dificultat de fonamentar tota la matemàtica en la lògica, així com de verificar les proposicions generals
Bernardino Telesio
Filosofia
Filòsof calabrès.
Metge, la seva obra principal, De rerum natura iuxta propria principia ‘Sobre la natura de les coses segons llurs propis principis’, 1565, explica la natura de totes les coses —l’ànima humana inclosa— a partir de dos principis actius —calor i fred— i d’un altre de passiu —la matèria—, que determinen tots els processos d’expansió i concentració, de moviment i canvi, etc El seu naturalisme, típicament renaixentista, influí en la filosofia de Giordano Bruno
Honorius Cordier
Filosofia
Lul·lista.
Lector dels franciscans recollectes a la província de Colònia, pertanyia al grup de lullistes maguntins El 1754 publicà a Magúncia una dissertació sobre Llull en la qual, entre altres coses, en demostrava la santedat En defensa de Franz Philipp Wolf, durant la campanya d’aquest en contra de l’exjesuïta Sebastian Krenzer, entre el 1760 i el 1769 publicà un curs sobre Ramon Llull i una exposició general del sistema lullià en Vera artis lullianae principia Colònia 1771 Fou una de les darreres manifestacions del lullisme maguntí
Marc Corneli Frontó
Literatura
Escriptor llatí.
Cònsol suffectus 143, orador i jurisconsult, fou mestre de Marc Aureli i Luci Verus La seva obra, incompleta, és coneguda per un palimpsest La seva correspondència comprèn cinc llibres de cartes a Marc Aureli jove, dos a Marc Aureli emperador, dos a Luci Verus, una a Antoní Pius i altres a amics Unes altres composicions seves són De eloquentia, Principia historiae, Laudes fumi et pulueris, Laudes negligentiae, De feriis Alsiensibus, De nepote amisso, De bello Parthico i una correspondència en grec L’estil és arcaïtzant, tendència del s II, de la qual és el màxim representant