Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
servitud militar
Història
Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.
Amb el temps es féu molt gravosa i poc pràctica i, els qui hi eren sotmesos procuraren de defugir-la o substituir-la per pagaments pecuniaris Aquesta crisi es palesà a la guerra dels Cent Anys i provocà la contractació de soldats professionals
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
Partit Republicà Radical Socialista
Política
Grup polític creat a Madrid el 1929 amb la participació de Marcel·lí Domingo.
Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Giuseppe Maria Orlandini
Música
Compositor italià.
Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de…
Jaspert de Barberà
Història
Militar
Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.
L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els francesos …
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…
Santa Maria de Nocelles (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edatmitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina