Resultats de la cerca

Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans Originàriament designava el ritu de la sort

Els testimoniatges existents foren descoberts a les excavacions de les coves budistes de Dunhuang Es tracta de texts budistes parafrasejats, part en prosa i part en vers, i de texts profans

Pertanyent a la matèria de Bretanya i al cicle del Greal , els seus personatges més famosos, en mans del seu creador Chrétien de Troyes , com Perceval, Lancelot, Ivain, etc, es distingiren individualment per les seves aventures a la recerca d’uns ideals tant profans com espirituals

Les primeres notícies històriques sobre aquesta església són tardanes Això no obstant, és del tot probable que ja existís en època romànica, ja que el castell de Castelltort, del qual fou capella, és documentat des del segle XII Les primeres referències d’aquesta església són de l’any 1685, que en una visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic consta que es trobava sota l’advocació de la Concepció En l’actualitat a la masia de Castelltort, successora del castell, es conserva la capella de la Concepció, totalment secularitzada i destinada a usos profans

Redactats originalment en sànscrit, actualment de molts solament es conserva la traducció tibetana Escrits en un llenguatge simbòlic i convencional, a fi de protegir-los dels profans, consisteixen generalment en un text bàsic a partir del qual s’han desenvolupat una sèrie d’obres litúrgiques i de comentaris, que formen un cicle de pràctiques centrat entorn d’una determinada deïtat tàntrica, de la qual prenen el nom Els Tantra budistes generalment són classificats en quatre categories, corresponents als diferents nivells d’interiorització kriyā acció ritual, caryā conducta, ioga…

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents

Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Aquest nom els fou donat per Ramon Llull en el Blanquerna i hom ha de relacionar aquesta designació amb la poesia narrativa i amb l’activitat dels joglars Es podrien identificar amb els joglars que recitaven o contaven poemes de matèria novellesca —romanç, conte, ventura— i àdhuc de matèria moral i doctrinal, enfront dels joglars que cantaven matèria heroica —cançons de gesta— i poesia lírica