Resultats de la cerca

La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…

Els aqüífers profunds poden ésser escalfats pel gradient tèrmic de l’escorça terrestre, o grau geotèrmic La velocitat de l’aigua dels aqüífers, especialment els saturats, és molt lenta, la qual cosa contribueix a un escalfament més gran pel gradient tèrmic Els aqüífers pròxims a zones amb activitat volcànica recent poden adquirir temperatura a partir de les roques ígnies, que encara conserven calor aquests aqüífers poden no ésser profunds Les falles, a causa de l’intens fregament a què sotmeten les roques sobre les quals actuen, generen calor, que pot elevar la temperatura dels…

És localitzat a la part superior de la litosfera, on aquesta s’enfonsa procés de subducció a les fosses marines sota d’arcs d’illa o marges continentals, fins una profunditat de centenars de quilòmetres

En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació…

Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds

És al límit de la zona en què s’originen els sismes més profunds

És anomenat abscés ano-rectal un procés infecciós circumscrit que origina la formació d’una cavitat anormal que s’omple de pus, situada als teixits superficials o profunds del conducte anal, o del recte, l’última porció de l’intestí gros La majoria dels abscessos ano-rectals es localitzen als teixits que envolten el conducte anal i són visibles directament perquè la zona afectada s’inflama, s’escalfa, s’envermelleix i esdevé dolorosa Els abscessos ano-rectals que es localitzen als teixits més profunds no són directament visibles, per bé que es manifesten amb alguns…