Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se…
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
Amadeu Serch i Gelambí
Educació
Pioner de l’escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58).
Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934
Nederlands Interdisciplinary Demographic Institute
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució neerlandesa dedicada a la recerca demogràfica.
Fundada l’any 1970, és un dels instituts demogràfics més prestigiosos del món Destaca pel caire innovador de les seves recerques, especialment en els camps de la nupcialitat i la formació de noves llars, dels models demogràfics, de la prospectiva i de les migracions
Tomàs Baiget i Marigó
Arxivística i biblioteconomia
Enginyer i documentalista.
Ha treballat a l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, com a cap del Servei de Teledocumentació 1973-79 i al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, que es convertí en Institut d’Estadística de Catalunya, on fou cap de projectes d’informació Ha promogut diverses iniciatives d’interès per a la informació i la documentació com ara la llista de distribució IweTel des del 1993, amb quasi 6000 subscriptors, el grup d’experts ThinkEPI des del 2005, sobre estratègia i prospectiva de la informació, que publica l’ Anuario ThinkEPI , el directori EXIT Expertos en el…
informe Delors
Educació
Informe elaborat per la Comissió Internacional sobre Educació al Segle XXI, presidida per Jacques Delors, per encàrrec de la UNESCO.
Es tracta d’un dels informes més importants del món, amb relació al tema educatiu, i que projecta tota una sèrie de recomanacions amb vista als canvis que tenen lloc al s XXI El document, publicat l’any 1996, porta per títol Educació hi ha un tresor amagat a dins S'estructura en tres parts, una primera descriptiva i prospectiva, una segona de principis i l’última d’orientacions, i cada capítol inclou recomanacions El missatge que conté posa de manifest el valor de l’educació com a factor més important per a la pau i el desenvolupament de les persones i les societats Al mateix…
Frederic Mayor i Zaragoza
© Fototeca.cat
Bioquímica
Política
Bioquímic i polític.
Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la UNESCO, càrrec pel qual sortí reelegit el 1993, i que deixà el 1999, en…
Paul Baran
© Louis Fabian Bachrach
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà.
A dos anys, la seva família emigrà als EUA i s’installà a Filadèlfia Estudià enginyeria electrònica a la Universitat de Drexel, on es graduà l’any 1949 Posteriorment, s’incorporà a la indústria privada, i participà en la construcció de l’UNIVAC, un dels primers ordinadors comercials Més tard, anà a residir a Califòrnia, on amplià estudis a la Universitat de Los Angeles i obtingué un màster 1959 El mateix any s’incorporà a RAND Corporation, institució d’assessorament i recerca per a l’exèrcit nord-americà, on esdevingué especialista en sistemes de comunicació En el context del clima de tensió…
Yuval Noah Harari
Filosofia
Historiador i filòsof i israelià.
Doctorat en història per la Universitat d’Oxford 2002, és professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem S’especialitzà en història medieval i història militar, temàtica per la qual el 2011 rebé el premi Moncado pel conjunt dels seus articles Ha guanyat també el premi Polonsky a la creativitat i originalitat en humanitats de la Universitat Hebrea de Jerusalem 2009 i 2011 L’any 2014 publicà Sapiens A Brief History of Humankind , assaig sobre l’especificitat de l’ésser humà a partir de la confluència de factors biològics, culturals, tecnològics i simbòlics des d’una àmplia panoràmica històrica…