Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
proteròglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí són curtes i rígides i es troben a la part anterior dels maxil·lars.
Les dents d’aquestes serps són a la part anterior de la mandíbula superior i estan connectades per la base a les glàndules verinoses Un verí potent i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar a qualsevol part del cos Les dents inoculadores de verí són proveïdes d’un canal parcial A Catalunya no hi ha cap espècie d’ofidi proteròglif Les cobres, les mambes, les serps corall família dels elàpids i les serps marines…
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…