Resultats de la cerca

Amb un diàmetre de 38 m assolia fornir protons de 6,2 GeV El sistema injector consistia en un accelerador de Cockcroft-Walton, que accelerava els protons fins a 460 keV, i en un accelerador lineal que els portava fins als 10 MeV accelerador de partícules

En inhibir la secreció de protons de la cèllula parietal gàstrica té una acció antiàcida més intensa, ràpida i duradora que els antihistamínics H 2 És el fàrmac de primera elecció en el tractament de les esofagitis pèptiques secundàries a reflux esofagogàstric i en la síndrome de Zollinger-Ellison També és útil en altres casos en què cal neutralitzar l’acidesa gàstrica úlcera pèptica, gastropatia per AINES, lesions ulceroses per estrès

Els generadors més importants de partícules són els generadors de neutrons , que es diferencien segons la manera de produir-se la reacció nuclear bombardeig d’ions accelerats deuterons, o protons sobre un element lleuger deuteri, triti, berilli o liti, bombardeig d’electrons sobre un element pesant, incidència de partícules γ sobre berilli i fissió en un reactor nuclear

Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…

Finançat per Alemanya i amb la participació de França, té sis quilòmetres de circumferència i s’hi produeixen collisions de protons i electrons és l’única installació del món que produeix aquests xocs Amb 10 milions de collisions per segon i una energia de 320 GeV, permet estudiar l’estructura interna dels protons, és a dir, els quarks

Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP

Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…

Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de…

Així, hom parla sovint de gas de neutrons, de protons, d’electrons, etc