Resultats de la cerca

Els estimulants, com l’amfetamina, o els tranquillitzants, com ara les benzodiazepines vàlium, líbrium, són psicofàrmacs

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament disulfiram a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que han motivat l’…

Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc

El seu ús és molt estès i encara que presenten una bona tolerància i baixa toxicitat poden causar vertigen, atàxia, impotència sexual i metropatia provoquen sempre somnolència, destorbs en la coordinació motora i trastorns de la son disminució de la fase REM Sembla que no originen dependència D’entre les benzodiazepines més utilitzades, en destaquen el diazepam, el clordiazepòxid i el temazepam

És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel sistema…