Resultats de la cerca

Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça

Els eriçons, els porcs espins, els equidnes, etc, hi recorren sovint a fi de presentar una superfície eriçada de pèls punxeguts i sovint verinosos, quan són atacats per depredadors De vegades poden llançar llurs pèls, com en el cas del porc espí En l’home l’horripilació és una relíquia, i és anomenada correntment pell de gallina

Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba

Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En…

Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les regions…

Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…

Família formada per un sol gènere, amb sis espècies d’arbres caducifolis quasi tots nordamericans Fan les fulles grans, palmades, partides en tres o cinc lòbuls punxeguts, i amb la base del pecíol eixamplada i embeinadora L’escorça es desprèn en plaquetes primes i de forma irregular, cosa que dóna als troncs un aspecte molt particular, coberts de taques verdoses, groguenques i brunes Quant als òrgans florals, les platanàcies destaquen per la forma dels aments, esfèrics i compactes, amb diminutes floretes unisexuals Els femenins, un cop madurs, són unes boles atapeïdes, grosses de…

Apareix en forma de petites flames blavoses i brillants, especialment en els pals i les vergues de les embarcacions

Són organismes especialitzats en la descomposició de polisacàrids complexos, com la cellulosa o la quitina Viuen característicament en el sòl, però també hi ha algunes espècies aquàtiques

Creix especialment en alzinars