Família formada per un sol gènere, amb sis espècies d’arbres caducifolis quasi tots nordamericans. Fan les fulles grans, palmades, partides en tres o cinc lòbuls punxeguts, i amb la base del pecíol eixamplada i embeinadora. L’escorça es desprèn en plaquetes primes i de forma irregular, cosa que dóna als troncs un aspecte molt particular, coberts de taques verdoses, groguenques i brunes. Quant als òrgans florals, les platanàcies destaquen per la forma dels aments, esfèrics i compactes, amb diminutes floretes unisexuals. Els femenins, un cop madurs, són unes boles atapeïdes, grosses de fins uns 3 cm de diàmetre, formades per nombrosos aquenis allargats i proveïts, cadascun, d’un plomallet que en facilita la dispersió.
Els plàtans (Platanus x hispanica) són extensament plantats com arbres d'ombra a causa del seu creixement ràpid, de la bellesa de les seves fulles i de l'escorça i també perquè tolera força bé les podes. Si se'l deixa créixer al seu aire arriba a ser un arbre de grans dimensions i port majestuós.
Fototeca / MSA
Els plàtans són molt freqüents al llarg de carreteres i passeigs i als jardins, on es planten pel seu creixement ràpid, per l’ombra densa que fan i perquè suporten bé que els esporguin. A casa nostra se sol tractar de Platanus x hispanica ( = P. x hybrida), híbrid obtingut de l’encreuament entre P. orientalis, provinent de l’Europa sud-oriental, i P. occidentalis, nord-americà. Ultra els ambients artificials, sovinteja, subspontani, a les vores de rius i torrents de tot el país, però especialment als de les comarques humides.