Resultats de la cerca

Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat

Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa

En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…

Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès com a membre…

Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot…

L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o…

Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…