Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
El Govern indi prohibeix els bitllets de banc de més valor
El Govern de l’Índia prohibeix per sorpresa la circulació dels bitllets de 500 i 1000 rupies L’objectiu és la lluita contra la corrupció, ja que la majoria de les transaccions fraudulentes es fan utilitzant aquests bitllets Tanmateix, la mesura, que s’ha anunciat per sorpresa, provoca moltes situacions de caos alguns bancs es queden sense diner en metàllic i en altres s’acumulen les cues La mesura rep un gran nombre de crítiques, perquè moltes petites empreses i negocis realitzen les seves operacions en metàllic El 7 de desembre, el Banc Central de l’Índia comunica que la mesura ha alentit el…
Maurici 2015
Estat
La reconeguda biòloga Ameenah Gurib-Fakim va ser nomenada presidenta de Maurici © Emeka Okafor La dimissió del ministre d'Innovació i Tecnologia, Pravind Jugnauth, fill del primer ministre, Anerood Jugnauth, i el nomenament d'una dona, la científica Ameenah Gurib-Fakim, com a presidenta de la República van ser els dos fets que van capitalitzar l'agenda política de l'illa Pravind Jugnauth va haver de dimitir al juny, després de ser considerat culpable, segons un tribunal, d'un conflicte d'interessos en la compra d'una clínica dels seus germans el 2010, quan era ministre de Finances En el cas…
Índia 2016
Estat
Després de dècades d’estancament, la política econòmica i l’impuls dels BRICS ha permès el sorgiment d’una extensa classe mitjana, i 53 milions d’indis han sortit de la pobresa només en el quinquenni 2005-10 Malgrat tot, les promeses del carismàtic Narendra Modi d’implantar el reeixit model econòmic de Gujarat al conjunt del país van començar a sonar gastades Així, al mes d’agost bona part del país es va aturar per la vaga general més gran de la història 140 milions de treballadors per exigir un augment del salari mínim i una millor protecció laboral dels treballadors amb relació a les…
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges…
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
Narendra Modi
Política
Polític indi.
De família de petits comerciants, es vinculà de molt jove a l’organització Rashtriya Swayamsevak Sangh ‘Organització Nacional de Voluntaris’, RSS, que té per objectiu l’assoliment per a tota l’Índia d’una identitat unificada centrada en l’hinduisme, de la qual esdevingué aviat un líder local Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Gujarāt, el 1987 ingressà al Bharatiya Janata BJP, i l’any següent en fou nomenat secretari general a l’estat de Gujarāt, on aconseguí augmentar-ne els seguidors i votants al llarg dels anys següents membre del govern de coalició 1990, en acabar la…
Els ambients litorals
Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…
Novembre 2016
Dimarts 1 Diada castellera de Vilafranca En la Diada castellera de Vilafranca del Penedès, la colla local, els Castellers de Vilafranca, intenten aixecar dos castells de deu, però només descarreguen el tres de deu amb folre i manilles També descarreguen el quatre de nou sense folre Els Castellers de Sants descarreguen per primera vegada el cinc de nou, a més del dos de nou amb folre i manilles Els Capgrossos de Mataró carreguen el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona completen el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb agulla Dimecres 2…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…