Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones radioelèctriques tenen també…
Biniancolla

Vista de la cala de Biniancolla
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Urbanització
Caseria amb una urbanització del municipi de Sant Lluís (Menorca), al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla
.
Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya
portadora
Electrònica i informàtica
Ona destinada a suportar la informació a transmetre per un sistema de telecomunicacions.
És una ona radioelèctrica no modulada, de freqüència i amplitud constants i fixes és característica d’una emissora i pot ésser modulada en amplitud, en fase, en freqüència o per impulsos
telecomandament
Tecnologia
Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc.
La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament
Rudolph Leo Minkowski
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen alsacià.
Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne
navegació aèria

Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.
Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…
teledetecció
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o mesura de la natura o les propietats dels objectes o de tot alhora, sense contacte físic amb ells, és a dir, a distància, i, com a única font d’informació, per mitjà de l’energia electromagnètica que emeten o reflecteixen, tant dins el camp visible de l’espectre com en longituds d’ona més curtes (raigs ultraviolats) o més llargues (infraroig pròxim, infraroig tèrmic, microones).
Tots els cossos que són a una temperatura superior al zero absolut absorbeixen, reflecteixen o emeten energia electromagnètica les característiques freqüència, longitud d’ona, intensitat, etc d’aquesta energia absorbida, reflectida o emesa per cada objecte o per cada material varien dels uns als altres en funció de llurs propietats físiques i químiques fet ben observable a cop d’ull, i per això l’observació mitjançant els sensors adequats de les característiques de la radiació emesa o reflectida per un objecte pot fornir informacions valuoses sobre la natura d’aquest objecte La teledetecció…
espoleta

espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’…
música de Montevideo
Música
Música desenvolupada a Montevideo (Uruguai).
La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…
reflectivitat radar
Meteorologia
Magnitud que indica l’eficiència d’un blanc de radar per a interceptar i retornar l’energia radioelèctrica.
Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat