Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Leopold von Ranke
Historiografia
Historiador alemany.
Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker…
Robert Ranke Graves
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Participà en la Primera Guerra Mundial i fou catedràtic de la Universitat del Caire 1926 El 1930 s’installà a Deià Mallorca, on romangué fins a la mort, amb una interrupció entre el 1936 i el 1946 Escriptor molt prolífic, en la seva narrativa de ficció es basà en temes històrics, amb preferència per l’antiguitat clàssica, que coneixia exhaustivament Entre aquestes obres cal esmentar les novelles I Claudius i Claudius the God —molt conegudes gràcies a una versió televisiva de gran èxit—, Count Belisarius 1938, Homer's Daughter 1955, The Golden Fleece, King Jesus 1946 Com a poeta ha escrit…
Leopold von Ranke publica Història del món
L’historiador alemany Leopold von Ranke publica Història del món
Johannes Rau, elegit president d’Alemanya
El Parlament alemany elegeix Johannes Rau, el candidat proposat pel Partit Socialdemòcrata Alemany SPD, com a president d’Alemanya en substitució de Roman Herzog Rau aconsegueix 690 vots, per davant dels 572 de Dagmar Schipanski, candidata de la CDU, i els 62 d’Uta Ranke-Heinemann, que havia presentat el Partit del Socialisme Democràtic Rau, que té 68 anys, és el segon socialdemòcrata el primer va ser Gustav Heinemann dels vuit presidents que ha tingut Alemanya
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric…
Alan Sillitoe
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Treballador en una fàbrica des dels catorze anys, el 1946 s’incorporà a la Royal Air Force, on treballà com a operador de ràdio Començà a escriure el 1949, en ser hospitalitzat durant més d’un any per haver contret tuberculosi En 1952-58 viatjà per Europa, i a Mallorca, Robert Ranke Graves l’encoratjà a publicar El 1958 publicà la seva primera novella, Saturday Night and Sunday Morning 1958, que reflectia el món de les classes treballadores i que el situà entre els primers narradors anglesos de la postguerra Fou portat al cinema per K Reisz el 1960 La narració que donava nom al…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Pasqual Boronat i Barrachina
Historiografia catalana
Sacerdot i historiador.
Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…
Reforma

Mapa de la Reforma
© fototeca.cat
Període de la història del cristianisme occidental que, iniciat al segle XV, perdurà fins al XVII i que és a l’origen de les Esglésies protestants (protestantisme) d’una una banda i de la Contrareforma de l’altra.
D’una manera gràfica i simplificadora, es considera que la Reforma té com a data d’inici el 31 d’octubre de 1517, en què suposadament el monjo Martí Luter va fer públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat d’aquesta ciutat, fet que segons molts estudiosos probablement no tingué lloc En aquest document, concebut com una crítica a l’Església catòlica, codificà dos postulats bàsics que es convertiren en l’eix del moviment d’una banda, que la Bíblia és l’autoritat religiosa primordial i que la salvació és només assolible però no…