Resultats de la cerca

Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi  i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi  i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries…

Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3

Les anomenades terres rares són un conjunt de 17 elements químics imprescindibles per fabricar tecnologia avançada mòbils, bateries, turbines eòliques o panells solars Tot i el nom, no són tan escassos com sembla, però la seva extracció és complexa i té un impacte ambiental considerable L’article “ Terres rares o rares febres ”, del geòleg David Rabadà i Vives, analitza per què aquests materials són tan valuosos, quins reptes econòmics i geopolítics plantegen i com condicionen la transició energètica Descobreix a  Divulcat per què la recerca de sostenibilitat i tecnologia està lligada a…

Es presenta en forma de pólvores verdoses, solubles en els àcids forts, que s’hidraten i es carbonaten amb facilitat

Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears

Es presenta en forma de pólvores de color marró fosc, solubles en els àcids diluïts, que s’hidraten amb facilitat Té aplicació en electrònica

Les allopaties, només superficialment conegudes, no són rares entre determinats vegetals, que en fan un mecanisme de lluita competitiva interespecífica

De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions

Els cristalls són fullosos, pseudohexagonals i, de vegades, prismàtics o en forma de bota, de color blau verdós, rares vegades groc o blanc